Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
Societat de Pesca Marbella del Poblenou
Pesca esportiva
Club de pesca del barri del Poblenou de Barcelona.
Inicià l’activitat l’any 1984, però no es federà fins el 1989 sota la presidència de Vicenç Rodríguez Aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs de mar-costa 2000, 2002 Han destacat Eduard Martínez Gonzalo i Genís Porta Pla Sota el mandat de Martínez Gonzalo, l’entitat creixé força socialment i esportivament
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia
Santa Maria d’Hostalric
Art romànic
L’actual església parroquial de Santa Maria d’Hostalric, a ponent de la vila, fou aixecada al segle XVII i reconstruïda després de l’incendi sofert el 1810 És força documentada des del 1217, i consta en dos nomenclàtors i llistes sinodals de Girona com la parròquia de Santa Maria “d’Hostalricho”
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Casimir Arvet-Touvet
Botànica
Botànic francès.
Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d’ exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona
Pere Jaume Cassià
Literatura catalana
Humanista.
Deixeble del bisbe de Girona Benet de Tocco, li dedicà una peça dramàtica en llatí amb cinc sonets catalans intercalats força maldestres L’obra s’intitula Sylva Comoedia de uita et moribus , impresa a Barcelona 1576, i va acompanyada d’un tractadet per a aprendre el calendari romài d’una breu sintaxi llatina, Epitome syntaxeos
alla corda
Música
Tècnica emprada pels instrumentistes de corda que consisteix a passar l’arc sense aixecar-lo pràcticament de la corda, de manera que les articulacions de la melodia es produeixin només pels canvis de velocitat i les aturades de l’arc.
És una tècnica contraposada a l’ús del cop de caiguda de l’arc contra la corda cop d’arc , que es val del pes de l’arc per a aconseguir un so determinat en l’atac de les notes Com a recurs estilístic general és força emprat en l’execució de la música preromàntica
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
tornada
Literatura
A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.
La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l A voltes s’usaven dues tornades són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina