Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
Pere Joan Rotllan
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època
Joan Baptista Romero
Pintura
Pintor.
Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de Los Cinco Gremios de Madrid Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro 1800-02 Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres colleccions
Joan Baptista Roig
Història
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Doctor en drets, exercí com a advocat diversos càrrecs municipals de València Escriví sobre l’ Origen ilustre de los Borjas manuscrita, 1621 i sobre les Antigüedades de Aragón València 1778 Un poema culterà seu en català, “En la cortina de silenci, un tall”, apareix publicat en el llibre Solemnes fiestas de J Martínez de la Vega València 1620
,
Jaume Joan Vives
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb Defensà el lullisme Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions 1645
Joan de Vingles
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple
Miquel Joan Vilar
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València Publicà un Sermón 1689 amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíllabs catalans/> Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17 000 volums
Joan Baptista Vilar
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Gravador i argenter.
Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623
Joan-Calendau Vianès
Literatura
Poeta provençal.
Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre
Joan-Antòni Verdièr
Literatura
Poeta occità.
Conegut amb el nom de Mèste Verdièr Truculent, sovint groller, fa aparèixer en escena personatges populars que s’expressen en un gascó molt saborós, bé que a vegades molt afrancesat Les seves sàtires polítiques i socials, d’una incontestable força còmica, assoliren un gran èxit i foren reimpreses repetidament
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina