Resultats de la cerca

Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a Anglaterra…

Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquilla i El príncep del Congo 1894, que prenien com a referència obres del repertori líric El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol L’obra més coneguda fou, sens…

Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un argument de…

El 1596 entrà al servei de George Carey El 1604 fou nomenat llaütista del rei Jaume I, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1611 figurava entre els músics al servei del príncep Enric El 1625 Carles I el refermà en el seu càrrec La seva relació amb el món teatral començà el 1607 Com a músic reial participà en mascarades i obres per als teatres Globe i Blackfriars Escriví cançons per a un nombre elevat d’obres teatrals, entre les quals The Tempest , de Shakespeare, el 1611, i altres de J Webster, F Beaumont i J Fletcher També participà amb Ben Jonson en la composició i interpretació de…

Entrà a la Thomasschule a Leipzig l’any 1726 i allí estudià amb JS Bach, amb el qual mantingué una estreta relació al llarg dels anys Del 1737 al 1743 fou organista a la Marienkirche de la ciutat de Zwickau del 1744 al 1754 tingué el mateix càrrec al castell de Zeitz i des del 1755 fins a la seva mort, a la cort del príncep Frederic al castell d’Altenburg Les seves obres d’orgue foren considerades les millors de l’època Rebé elogis de Ch Burney, JN Forkel i fins i tot de JS Bach La música de Krebs reflecteix la transició estilística d’un llenguatge contrapuntístic, una tendència no compartida…

Segurament es formà a la seva ciutat natal amb Joachim a Burck Fou cantor a la capella ducal de Weimar des del 1567 fins al 1571, i a la capella de la cort bavaresa de Munic fins el 1573, on fou deixeble de Roland de Lassus El 1577 es trobava al servei de la família Fugger a Augsburg Del 1578 al 1608 ocupà diversos llocs a la capella del marcgravi de Brandenburg-Ansbach a Königsberg, i arribà a ser mestre de capella de la cort prussiana A partir del 1608 desenvolupà la mateixa funció a la capella del príncep elector a Berlín Fou un dels compositors protestants més importants del seu temps La…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies londinenques, últimes incursions…

Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a…

Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…