Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
isòbata
Cartografia
Geografia
Geologia
Dit de la línia que uneix els punts del subsol o dels fons oceànics situats a una mateixa profunditat.
circumscriure
Matemàtiques
Traçar una figura que n’envolti una altra amb la qual tingui el major nombre de punts comuns possible.
Generalment hom circumscriu una corba superfície tancada a un polígon políedre que hi és contingut
basta
Oficis manuals
Cadascun dels punts que hom fa de distància en distància en els matalassos perquè la llana no s’apiloti.
grifa
Oficis manuals
Rodeta amb mànec, armada de puntetes, que serveix per a marcar punts en el cuir, en el paper, etc.
regular
Matemàtiques
Dit dels punts de la gràfica d’una funció en què aquesta és derivable i la derivada és contínua.
anivellació baromètrica
Geografia
Anivellació en què hom refereix l’altitud dels punts als diferents valors de pressió atmosfèrica que cada un suporta.
És el mètode d’anivellació menys precís que hi ha i només és emprat quan no és possible de recórrer a cap altre
peu de pinya
Patologia humana
Deformitat permanent del peu, que el priva de prendre contacte amb el terra pels seus punts normals de recolzament.
remunta
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota basca masculina practicada amb una remunta en frontó llarg, en partits per parelles de 40 punts.
contrast d’una imatge
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Quocient (o logaritme del quocient) entre les densitats òptiques D
(en el cas d’imatges transparents) o les luminàncies (en el cas d’imatges reflectores (fotografies) o emissores (televisió) dels punts més clars i les dels punts més foscos d’una imatge.
El contrast o duresa d’una imatge augmenta a mesura que augmenta aquest contrast màxim
castell de Sant Miquel de Montornès
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…