Resultats de la cerca

Consisteix en una pèrdua de les sals minerals pròpies de les substàncies dures de la dent, seguida d’una dissolució dels seus elements orgànics Els teixits durs de la dent són destruïts, i la polpa dentària sofreix un procés inflamatori i necròtic Segons quina és la part de la dent afectada, hom parla d’una càries de l’esmalt, de la dentina o del cement Hom pot considerar tres teories etiopatogèniques de la càries Segons la teoria endògena la lesió originària és produïda per un procés bioquímic enzimàtic a l’interior de la dent La teoria estructural es basa en factors higiènics,…

En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la…

L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la leucinamida,…

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons, dextrines,…

És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars,…

Es graduà el 1936 en medecina i botànica a Cambridge, on el 1942 es diplomà en medecina i cirurgia i el 1971 obtingué un doctorat honorífic Després de treballar com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 anà als EUA, i s’incorporà a la Universitat de Minnesota com a investigador al departament de cirurgia El 1949 començà la recerca sobre transtorns intestinals Amb l’objectiu de mesurar el gruix de la paret intestinal, aplicà la tecnologia d’un simulador militar de detecció de radars i aconseguí les primeres imatges de teixits vius per ultrasons, considerades les…

El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900…

De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha ideat diverses…

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats…

Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l'Hospital Nacional d'Osaka 1987-89 Doctorat per la Universiat de la Ciutat d'Osaka 1995, d'on fou professor a l'Escola Mèdica 1996-99, de 1999 a 2005 fou professor a l'Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L'any 2004 s'incorporà a l'Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l'Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d'aquesta universitat L'any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de cèllules del teixit conjuntiu…