Resultats de la cerca

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

Escriví un Voyage historique, littéraire et pittoresque dans les isles et possessions ci-devant vénitiennes du Levant , en les quals havia exercit de cònsol general, i un Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses París 1807, on havia estat destinat l’any 1800 com a comissari de relacions comercials

Periodista, fou un dels organitzadors del comitè revolucionari de Bayamo 1867, que inicià el moviment independentista guerra dels Deu Anys Participà en l’ocupació de Bayamo 1868, on compongué l’actual himne nacional cubà Fou nomenat cap d’estat major per Céspedes, però, fet presoner pels espanyols, fou afusellat

Estudià a París i a Roma, on fou deixeble de RMengs El 1762 s’installà a Ehrebreitstein Especialitzat en retrats i temes de gènere Escena en un hostal Staatsgalerie, Stuttgart, féu també nombroses pintures murals, entre les quals es destaquen les de l’abadia de Wiblingen 1778-80

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Estudià, a Barcelona, a l’Escola de Nàutica de Llotja, on fou deixeble d’Agustí Canelles El succeí com a catedràtic 1819-49, i dirigí també la nova escola de matemàtiques de la Junta de Comerç Fou membre i vicepresident 1847-48 de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

Construí 437-432 aC els Propileus a l’Acropòlis atenesa, on, resolent magistralment el problema de l’espai i dels desnivells, aixecà un pòrtic d’entrada majestuós i monumental, amb cinc portes i amb l’alternança de columnes d’ordre dòric i jònic esculpides en marbre del Pentèlic

A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona