Resultats de la cerca

Fou anomenat el Fadrí de Sau Formà part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya 1630, passà a França, on fou detingut amb altres bandolers —entre els quals el seu germà Rafael—, lliurat a les autoritats catalanes i condemnat a galeres

Es llicencià a Barcelona El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas 1895-97 El seu germà, Miquel Maseras i Ribera Mont-roig del Camp 1857 — , també metge, deixà algunes publicacions fou pare de l’escriptor Alfons Maseras i Galtés

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo

Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber  

Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae