Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
Unión de Los Pueblos del Ebro
Partit polític
Partit inscrit el 1990 a Tortosa, promogut per Jaime Ferri Fontcuberta i Juan José Carlos Mariné.
illa de Buda

Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la part…
regió de Castelló de la Plana
Regió del País Valencià que comprèn el sector septentrional del país: la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports (5 012,18 km2; 402420 h [1981]).
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’…
Ramon de Pujalt
Història
Cavaller, magnat i conseller comtal.
Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida…
ciutadà
Història
Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de…
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model,…
Berenguer de Cardona
Història
Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.
Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i…
Marià Baixauli
Música
Organista i compositor.
Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la…
Lluís de Borbó-Vendôme
Història
Duc de Vendôme i de Penthièvre.
Net del rei Enric IV Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya 1649-50 No entrà a Barcelona fins al febrer del 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pere de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat La població de la ribera de l’Ebre es revoltà Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça Pel desembre del 1650 renuncià el càrrec i tornà a França En plena guerra de…
Castell de Lledó d’Algars
Art romànic
El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina