Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Directori militar
Història
Govern que administrà Espanya provisionalment (15 de setembre de 1923 — 3 de desembre de 1925) després del cop d’estat del general Primo de Rivera des de la capitania de Catalunya.
Primerament fou format un directori provisional, que cedí el poder a Primo de Rivera quan arribà a Madrid El dictador establí el veritable directori militar, en el qual figuraren vuit generals —representatius del mateix nombre de regions militars—, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas com a secretari Els propòsits del nou govern foren de tapar l’escàndol de la guerra del Marroc i de restaurar l’ordre social mitjançant els recursos militars Fou succeït per una dictadura civil 1925-30
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Climent
Família d’oficials reials, d’origen convers, descendents del jueu aragonès Mossé Chamorro, que, després del bateig, adoptà el nom de Francisco Clement
i fou notari de Saragossa.
El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba
paxil·làcies

paxil·làcies Paxil·le tòxic
Drew Henderson (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Família d’agaricals, inclosa a vegades en l’ordre de les boletals, que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i de làmines decurrents i fàcilment separables.
El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie
equinococcosi
Patologia humana
Parasitosi produïda pel desenvolupament d’Echinococcus granulosus
.
Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
Casal dels Països Catalans de Toronto
Entitat cultural constituïda el 1977 a Toronto (Canadà).
Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”
Heinrich Barth
Geografia
Història
Geògraf i explorador alemany.
El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58
Anatolij Vasil’evič Kuznecov
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica
Ramón de Bonifaz
Història
Militar
Marí i militar castellà.
Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina