Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Marc Aleu i Socies
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’installà a París Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo 1954 Formà part del Grup Taüll 1955 La seva pintura, de caràcter poètic al principi, anà evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista, i, a partir del 1975, es manifestà plena de ressonàncies surrealistes
Josep Gelabert i Rincón
Geologia
Pintura
Geòleg i pintor.
De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera
Josep Coromina i Feralt
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo
Antoni Comajoncosa
Cristianisme
Franciscà.
Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
Josep Cloostermans i Buiza
Escultura
Escultor, fill de Pierre Cloostermans (París ? — l’Alcora 1798), que fou director (des del 1789) de la fàbrica de ceràmica de l'Alcora
.
Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808
Paul Hankar

Les cases Jaspar (Brussel·les, 1894)
© KIK-IRPA
Arquitectura
Arquitecte belga.
Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics
Amand Domènech i Casanova
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i cartellista.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1946-63 Participà en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i obtingué diversos premis Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD 1961, la direcció de la qual assumí el 1967, i fou membre de l’Associació Tipogràfica Internacional
Mateu Culell i Aznar
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona
crítica
Periodisme
Article o escrit d’un diari o d’una publicació periòdica en el qual l’autor fa una avaluació d’una certa extensió d’una obra o d’un esdeveniment d’actualitat en el camp de les arts o les humanitats (arts plàstiques, literatura, cinema, etc.).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina