Resultats de la cerca
Es mostren 2657 resultats
Alexander Korda
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic anglès d’origen hongarès.
Desenvolupà la seva activitat a Budapest, Berlín i Viena del 1926 al 1929 treballà a Hollywood, i finalment s’establí a la Gran Bretanya Fundà les productores London Film 1932, a Londres, i l’Alexander Korda Film 1941, a Hollywood Dirigí The Private Life of Henry VIII 1933, Rembrandt 1936 i That Hamilton Woman 1941, entre altres films
Joan Comas
Altres esports de combat
Lluitador.
Guanyà el primer Campionat d’Espanya de lluita grecoromana que es disputà a l’Estat 1933 També es proclamà dues vegades campió estatal sènior en categoria pes mitjà 87 kg 1935, 1936 El 1935 fou preseleccionat per la Federació Espanyola de Lluita per tal de disputar els Jocs Olímpics de Berlín del 1936, però finalment no hi participà
Albert van Ouwater
Pintura
Pintor holandès documentat a Haarlem entre el 1430 i el 1460.
Hom en coneix molt poques obres segures, malgrat l’anomenada que tingué com a paisatgista i com a introductor de l’estil de J van Eyck a Holanda Hom li atribueix amb tota seguretat la Resurrecció de Llàtzer ~1450-60 Staatliche Museen, Berlín i, actualment, una pintura que representa Sant Miquel i Sant Joan , trobada a Granada
Georg Ferdinand Waldmuller
Pintura
Pintor austríac.
Fou deixeble i professor de l’Acadèmia de Viena, en la qual introduí uns nous mètodes d’ensenyament que topaven amb els ja establerts A diferència dels seus contemporanis, practicà el plein air Els seus paisatges, les escenes costumistes i els retrats són d’una minuciositat gairebé fotogràfica Hi ha obres seves als museus de Viena, Munic, Berlín, etc
Akseli Valdemar Gallen-Kallela
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador finès.
Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900
Salvador Badia i Andreu
Metge.
A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona
Stefan Askenase
Música
Pianista polonès, naturalitzat belga.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena amb Emil von Sauer Després de la Segona Guerra Mundial, fou professor del Conservatori del Caire 1922-25 i posteriorment del Conservatori de Brusselles 1957-61, ciutat on traslladà la seva residència Ha estat solista amb les orquestres simfòniques de Londres, Viena, Varsòvia, Estocolm, Berlín, Madrid, Zuric, etc
Simon Marmion
Pintura
Pintor i miniaturista francès.
Autor del Retaule de Sant Bertí per a l’abadia de Saint-Omer 1459, conservat fragmentàriament als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín i a la National Gallery de Londres, obra on és palesa una forta influència flamenca Com a miniaturista féu les Grandes Chroniques de Saint-Denis Biblioteca de Leningrad i el Pontifical de Sens Bibliothèque Royale Albert I, Brusselles
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor italià.
Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42
Francesc Lorenzo i Gàcia
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina