Resultats de la cerca

El canal privat de televisió en català Tevecat comença a emetre Tevecat ocupa la freqüència de Canal Català alliberada per El Punt TV el desembre del 2019 Nicola Pedrazzoli, antic copropietari de Canal Català, n’és el principal impulsor En la fase inicial, les emissions cobreixen el Barcelonès, el Tarragonès, el Segrià, la Selva, Osona i el Vallès Oriental Els continguts del canal també són accessibles des de la seva pàgina web

En la successió ocupa el mateix lloc que els fills biològics A Catalunya, la compilació del 1960 accepta la legislació del codi civil excepte el que fa referència als drets successoris de l’adopció plena que es regeixen per les disposicions de la Compilació En dret canònic, el parentiu originat per l’adopció és un impediment per al matrimoni en els països on la legislació vigent considera també com a impediment aquest parentiu

És la representació gràfica de la superposició dels diferents nivells que constitueixen un circuit integrat, indicant per cada nivell el material que el constitueix i el perímetre de la regió que ocupa El layout conté, per un procés de fabricació determinat, el disseny del circuit El concepte de layout emprat en la fabricació de circuits impresos fa referència a la disposició física i connexió elèctrica dels components, en què les mesures dels components són fixes

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Voluntari a l’exèrcit tsarista, passà a l’exèrcit roig 1919, i durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 fou conseller militar a la brigada Lister A la Segona Guerra Mundial fou comandant del front del sud-oest 1943-44, dirigí la campanya contra el Japó 1945 i ocupà Manxúria Comandant en cap de l’exèrcit de terra i membre del comitè central 1956, fou ministre de defensa 1957 És autor d’unes Memòries

Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978

Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse

Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder

S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta