Resultats de la cerca
Es mostren 7290 resultats
Aleksandr Aleksandrovič Bogomolec
Medicina
Metge ucraïnès.
Professor de fisiopatologia a la Universitat de Kíev i president de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna, és autor de treballs per a retardar l’envelliment mitjançant un sèrum citotòxic antireticular sèrum de Bogomolec
Heinrich Besseler
Música
Musicòleg alemany.
Fou professor de musicologia a la Universitat de Heidelberg i a la de Jena Especialista en música medieval, edità les obres completes de Guillaume Dufay i és autor de Bourdon und faux-bourdon 1949
Mariano Baselga y Ramírez
Literatura catalana
Escriptor.
Professor a la Universitat de Saragossa 1889-1901, menà una intensa activitat com a economista Autor de novelles, de contes costumistes i d’assaigs, publicà El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza 1896
John Cleveland
Literatura anglesa
Poeta anglès.
D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656
Louis Duchesne
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’Església francès.
Fou professor a l’Institut Catholique de París 1877 i director de l’École Française de Roma 1895 Són obres seves Le “liber pontificalis” 1886-92 i Histoire ancienne de l’Église 1907-26
Frederik Zernike

Frits Zernike
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society
Franz Xaver Wernz
Cristianisme
Història del dret canònic
Canonista alemany.
Jesuïta a Gorheim Sigmaringen, 1857, fou general de l’orde 1906 Rector i professor de dret canònic de la Gregoriana de Roma 1882, publicà Ius decretalium 1898-1914 i Liber saecularis Societatis Iesu 1914
Anders Adolf Retzius
Anatomista suec.
Fou professor a Lund i Estocolm Ideà el concepte d’índex cefàlic o cranià a fi de poder classificar les races descriví el gangli ciliar i la cavitat peritoneal que duu el seu nom
Wilhelm Hallwachs
Física
Físic alemany.
Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914
Joaquim Torrents i Lladó
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Valls, s’acredità com a retratista dins d’una línia clàssica Fundà l’Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina