Resultats de la cerca

Fundat el 1975, participa en competicions d’àmbit català Creà l’escola de tennis el 1988 i, des de llavors, alguns equips han aconseguit el Campionat de Catalunya en diverses categories Algun dels seus jugadors, com Albert Ramos, arribà al professionalisme També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de set pistes de tennis sis de terra batuda, dues pistes de pàdel, sales de fitnes i pista poliesportiva Després de diverses remodelacions de les installacions, prengué el nom de Complejo Deportivo Aire

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

Defensa lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-80 procedent del Granada CF Amb el Barça disputà 335 partits i guanyà la Lliga 1974, la Copa 1978 i la Recopa d’Europa 1979 Es retirà aquella darrera temporada després d’haver jugat 247 partits a primera divisió Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí el CE Sabadell i formà part del cos tècnic del Yokohama Marinos japonès Posteriorment tornà al FC Barcelona per entrenar els equips de les categories inferiors

Migcampista del Futbol Club Internacional, debutà a la Lliga catalana la temporada 1919-20 Posteriorment jugà al Centre d’Esports de Sants 1920-22 i al Futbol Club Barcelona 1922-30 Fou un dels jugadors clau de l’edat d’or del club blaugrana i es retirà havent jugat 267 partits i havent marcat 9 gols Guanyà sis Campionats de Catalunya 1924-28, 1930, tres Copes del Rei 1925, 1926, 1928 i una Lliga espanyola 1929 Jugà en dues ocasions amb la selecció espanyola

Especialista en crol i membre del Club Natació Atlètic, fou campió infantil de Catalunya de fons com a guanyador de la Travessa del Port de Barcelona 1955 Es decantà pel waterpolo i el 1958 passà al Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1959, 1960, 1961, 1963, 1964 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs 1965, 1966 Amb la selecció estatal jugà 5 partits internacionals i participà en el Torneig de les Sis Nacions 1965

Format al club de la seva vila, l’any 1996 s’incorporà al València, on durant tres temporades alternà actuacions amb l’equip filial i el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió al juny del 1997 Posteriorment passà pel Numància 1999-2001 l’Alabès, on jugà sis temporades 2001-07 l’Hèrcules 2007-09 el Nàstic de Tarragona 2009-11 i el Leganés Fou campió de Copa del Rei amb el València 1999 i disputà un partit amb la selecció catalana 2000

La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme

El progressiu retorn del creixement del turisme va influir notablement en la recuperació de l'economia del país, que arrossegava gairebé sis anys d'estancament A mitjan 2014 es va ampliar el nombre de vols amb els Estats Units, que és la principal font d'origen dels turistes, en previsió d'un augment de la demanda per la millora del poder adquisitiu dels nord-americans, i el resultat va ser un increment de visitants d'aquest país de més del 12% al llarg del 2015

La primera 1956 comportà una pràctica ocupació del desert 120 km de profunditat en tres dies per les columnes blindades comandades per Moshé Dayan Les forces de l’ONU restabliren 1956 les línies anteriors de l’armistici del 1949 La més espectacular 1967 portà les forces blindades israelianes fins al canal de Suez en l’anomenada guerra dels Sis Dies, territori que ocuparen fins el 1973, que un sobtat atac egipci obligà els israelians a retirar-se una vintena de quilòmetres a l’interior del Sinaí