Resultats de la cerca
Es mostren 6726 resultats
Rubèn Josep Antequera Feixa

Rubèn Josep Antequera Feixa
Arxiu R.J. Antequera
Voleibol
Jugador de voleibol.
Es formà al Club Esportiu Episcopal de Lleida, amb el qual jugà a la Superlliga També jugà amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb el CAI de Saragossa i a la Lliga belga Tornà al CE Episcopal 2003 i passà al Reyal Voley Guadalajara 2005 Posteriorment fitxà pel SEC Isernia de la Lliga A-2 italiana 2006 i pel Farmacil Cusine Pineto 2007 Retornà al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona l’any 2007 Fou internacional amb Espanya
Manuel Giró i Ribé
Música
Músic.
Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra
Lèucada
Illa
Illa grega de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió de les Illes Jòniques.
La capital és Lèucada 7600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al segle VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863
Jaume Joseph i Oliveras
Cinematografia
Empresari.
Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema Cine Cataluña, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia El 1999 tornà a Granollers
William O. Everson
Literatura
Poeta nord-americà.
Pertanyent al grup dels Beat Poets de San Francisco, publicà el seu primer volum el 1935, These Are the Ravens , encetant la problemàtica pacifista que anà aprofundint i el féu entrar en l’orde dels dominics Canvià aleshores el seu nom literari pel de Brother Antoninus Sota aquest pseudònim publicà At the Edge 1958 i tota una sèrie de llibres de protesta Abandonà l’orde i tornà a publicar com Everson més endavant Entre les seves darreres obres cal esmentar The Masks of Drought 1979
Joan Baptista de Banyuls i de Forcada
Història
Militar
Noble rossellonès, capità de cavalleria.
Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló
Crisòstom Martines i Sorli
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa Té pintures religioses en esglésies i convents de València Establert a París, s’especialitzà en anatomia El 1687 rebé el primer termini d’una subvenció per part del municipi de València, amb el qual tornà a París Gravà, entre altres obres, les dues grans composicions La Miologia i L’Osteologia 1689, esdevingudes raríssimes Arxiu Municipal de València i Biblioteca de la Facultat de Medicina de París Hom el cregué espia de Carles II i hagué de fugir als Països Baixos
Vicenç Martí i Torras
Història
Política
Polític.
El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques
Dídac II de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1170-1214) i d’Àlaba i Guipúscoa, fill i successor de Llop II i d’Aldonza Ruiz de Castro.
Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212
Francesc Parera i Munté
Pintura
Pintor.
Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per Amèrica del Sud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina