Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
Barnils
Mas de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la
batuta
Música
Vareta de fusta emprada pels directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç i, conjuntament amb altres recursos tècnics, fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
Actualment té uns 45 cm de llargària i sol pintar-se de blanc El seu ús s’ha anat generalitzant des del segle XIX
Molins
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d’Oriola.
L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola
el Burguet
Burguet (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamisell.
Forma un grupet de cases centrades per l’església de Santa Coloma, petita i amb campanaret d’espadanya Al segle XIX formava municipi amb Cérvoles
l’Artiga
Llogaret
Llogaret del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), situat a la vall del Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.
La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat Al s XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco
Alèsia
Ciutat
Ciutat fortificada dels gals, al turó d’Auxois (Les Laumes, Borgonya), darrer punt de resistència de les tropes de Vercingètorix davant Juli Cèsar.
La caiguda d’Alèsia, l’any 51 aC, permeté als romans el domini de les Gàllies El lloc fou identificat i excavat al segle XIX
filhel·lenisme
Història
Moviment polític, d’arrel religiosa (cristiana) i cultural (herència clàssica), que cercava la independència grega contra el domini turc.
Iniciat al començament del s XIX, el filhellenisme trobà ressò entre destacades personalitats europees d’aquella època Byron, Th Cochrane, V Hugo, E Delacroix, etc
cabaletta
Música
Ària d’òpera, curta, de ritme viu i sovint amb variacions, situada al final d’una ària, duet o concertant i que clou generalment una escena.
Forma freqüent en l’òpera italiana del s XIX, n'és un dels exemples més característics “Di quella pira”, d' Il Trovatore , de G Verdi
Isidòr Salles
Literatura
Poeta occità.
Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885