Resultats de la cerca

Canonge a la seva ciutat, es donà a conèixer sobretot per una elegia poètica on canta La Solitude , bé que la seva obra més interessant és una comèdia en cinc actes, en vers, titulada Lo jalós atrapat 1676, que entrellaça múltiples amors i intrigues amb un ritme molt viu

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Ajudant i deixeble de Pietro da Cortona Treballà sense el seu mestre a la catedral de Viterbo i a París, on, cridat per la cort, decorà la Sale Mazzarino actual Bibliothèque Nationale i quatre sales del Louvre 1648-59 La seva pintura és escenogràfica i de grans efectes colorístics

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic També fou metge de l’hospital general de la ciutat Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinio práctico médico-químico-galénico 1737, Palma febril médico-práctica 1739 i Manual de cirugía práctica 1743, que foren reeditades

Purità intransigent, emigrà a Nova Anglaterra, on fou governador de Massachusetts 1636 De retorn a Anglaterra, s’oposà a Carles I, collaborà amb Pym i Cromwell i formà part del consell d’estat 1649-53, en el qual s’ocupà dels afers marítims Restaurada la monarquia, fou decapitat

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí

Per encàrrec del govern espanyol, reclutà 6 000 colons alemanys, amb els quals Pablo Olavide inicià el seu projecte de repoblació de Sierra Morena 1767 De temperament intrigant i mancat d’escrúpols, els seus negocis tèrbols provocaren el seu empresonament al presidi de Pamplona, on sembla que morí

La seva activitat coneguda es redueix a la participació que tingué en la construcció de la catedral de Florència 1355, on amplià el cos d’edifici projectat per Adi Cambio, començà a aixecar la nau i féu els darrers tres pisos del Campanile 1357, iniciat per Giotto i APisano

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques