Resultats de la cerca

Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Fou mestre de fortificacions de Palma Mallorca, on construí les muralles del s XVI i la sòbria casa del Marquès de la Torre —no bastida fins el 1696— És identificable amb el Martín de Gaínza autor de l’Hospital de la Sangre de Sevilla 1546, amb façana plateresca

L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58

Explorà el Pacífic i completà les troballes de James Coole i de Bougainvilliers Navegà per la mar del Japó, on descobrí l’estret del seu nom, però desaparegué sobtadament Foren organitzades diverses expedicions per trobar-lo, i el 1826 foren descobertes les restes de l’expedició a Vanikoro

Format a Llotja, a Barcelona, on es presentà el 1940 Practicà un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta Exposà als Països Catalans, a Madrid i a les principals ciutats europees i americanes Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià

Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre