Resultats de la cerca

La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d’Alzira, la qual fou erigida en parròquia SantPere el 1574 El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de què constava El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns el 1646 en tenia encara 30 La guerra contra Felip V i l’alta mortalitat provocada pels arrossars paludisme foren l’origen del despoblament definitiu durant el s XVIII la cura d’ànimes fou suprimida el 1781

Interior, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1970-72 procedent de l’Alzira 1969-70 Disputà 55 partits de Lliga a primera divisió amb l’equip vallesà i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Granada CF 1972-77 i 1980-82, al Deportivo Alavés 1977-80 i al CF Gandia 1982-83, on finalitzà la seva carrera com a jugador També fou entrenador al CD Dénia 1997-99 i a la UE Tavernes 2000-01 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal…

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón 765 m alt, al límit amb la Foia de Bunyol mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer que travessa el terme de NW a SE amb el riu d’Escalona Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat només en resta l’església, que conservà fins al principi del s XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres i la població traslladada en 1971-72 a un nou…