Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’administració de…

Interior, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1970-72 procedent de l’Alzira 1969-70 Disputà 55 partits de Lliga a primera divisió amb l’equip vallesà i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Granada CF 1972-77 i 1980-82, al Deportivo Alavés 1977-80 i al CF Gandia 1982-83, on finalitzà la seva carrera com a jugador També fou entrenador al CD Dénia 1997-99 i a la UE Tavernes 2000-01 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal La indústria…

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn