Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor Era possessió de la mitra de Girona, i al segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal El lloc és esmentat ja el 1122

Estudià amb J Duran de l’Armentera Del 1922 al 1927 actuà a la cobla la Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona Publicà Mètode de tenora i tible 1950

És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles

Del 1914 al 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat el millor solista de l’instrument Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record , Victoriosa , etc

Deixeble de Josep Vicens Xaxu , estudià clarinet amb Porrini, a Barcelona Fou tenora més de vint anys a la cobla La Principal, de la Bisbal El 1923 fundà la Cobla Barcelona més tard Cobla Barcelona Albert Martí Popularitzà les sardanes de Juli Garreta

Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora

Deixeble de Jaume Oms a Mallorca Passà a Barcelona, on féu el portal del convent de servites de Nostra Dona del Bonsuccés 1690 dins un sobri barroc El 1693 era del consell de la confraria d’escultors Treballà també a Berga, la Bisbal d’Empordà i Girona

Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal A Barcelona fundà el Faianç Català 1891, però s’establí definitivament a Sabadell, on installà un important obrador de ceràmica industrial i artística Publicà Estudis de terrissa catalana Sabadell, 1925 i Sabadell del meu record 1930

Estudià amb el mestre Duran de l’Armentera Actuà amb la Cobla Principal de la Bisbal entre el 1922 i el 1927 i en 1929-65 formà part de la Cobla Barcelona És autor del Mètode per a tenora i tible , que es publicà el 1950

A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-…