Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
jaló
Construcció i obres públiques
Geografia
Pal que és clavat a terra per a marcar una alineació provisional o una direcció.
Els jalons fan dos metres d’alçada i són pintats amb faixes vermelles i blanques alternades per fer-los més visibles
corona de rei
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, de fulles linears o estretament espatulades, agudes, de 3 a 8 cm de llargada, que formen una roseta basal compacta i aplanada..
Les flors, blanques i nombroses, són disposades en una panícula de 25 a 50 cm Creix en cingles i penyalars dels Pirineus
alablanc | alablanca
Que té les ales blanques.
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
Pisticci
Ciutat
Ciutat de la província de Matera, a la Basilicata, Itàlia.
És una població pintoresca, amb carrers de petites cases blanques ben arrenglerades, amb façanes que segueixen els pendents dels aiguavessos de les teulades
alunogen
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’alumini hidratat, Al2(SO4)3·18H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma masses fibroses, incolores, blanques o groguenques Té duresa 1,5-2 i pes específic 1,77
cinerita
Mineralogia i petrografia
Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements, en medi aeri o aquós, fins a adquirir una certa cohesió i, a vegades, esquistositat.
Hom també en diu tosques volcàniques o tufs són de gra molt fi, blanques o grises, i generalment exfoliables Sovint presenten empremtes vegetals
bongo
Bongo
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades, presents en ambdós sexes.
El pelatge és de colors rogencs, amb franges blanques acusades Els bongos viuen als boscs africans, prop de l’aigua, i són animals tímids
hidròxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí incolor, poc soluble en aigua, i menys en calent que en fred; malgrat això, es comporta com una base forta.
Hom no li coneix cap hidrat estable a la temperatura normal El producte industrial són unes pólvores blanques conegudes generalment com a calç morta