Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Maurice Pialat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995
Roberto Benigni
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005
Congrés Mundial de Telefonia Mòbil GSMA
Congrés mundial en el camp de les comunicacions mòbils o cel·lulars que se celebra des del 2006 a Barcelona.
Aplega les personalitats més destacades del sector operadors de telefonia mòbil, empreses fabricants de terminals i equipament electrònic del sector de les comunicacions, professionals d’internet, desenvolupadors d’aplicacions o, fins i tot, empreses de l’entreteniment El 2006 la seu del congrés es traslladà de Canes a les installacions de la Fira de Barcelona Antigament era conegut amb les sigles 3GSM
Gilles Carle
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic quebequès.
Sortit del camp del grafisme i també prolífic escriptor, obtingué més tard una important difusió internacional amb els seus films Red 1969, Les mâles 1970, La vraie nature de Bernadette 1971, premi del Canadà 1972 al millor director i Fantastica 1980, entre d’altres pellícules El 1989 fou guardonat amb la Palma d'Or de Canes al millor curtmetatge per 50 ans
Alf Sjöberg
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
La seva tasca, no obstant la seva irregularitat, ha donat obres tan remarcables com Himalspelet ‘El camí del cel’, 1942, Hets ‘Turments’, 1944 i sobretot Fröken Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1950-51, premiada al Festival de Canes del 1951 Altres films seus són Bara en mor ‘Només una mare’ 1949, Domaren ‘El jutge’, 1961, On ‘L’illa’, 1964 i Fadern ‘El pare’, 1969
Eusebi Díaz i Costa
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona
Michalis Cacoyannis

Michalis Cacoyannis
© Michael Cacoyannis Foundation
Cinematografia
Realitzador de cinema grec.
El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956, To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida’, 1957, Eroica…
Jerzy Skolimowski
Cinematografia
Guionista, director i actor cinematogràfic polonès.
En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański Nóż w wodzie ‘El ganivet en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film no fou…
el País Niçard
Comarca de Provença, Occitània, corresponent a l’actual departament francès dels Alps Marítims.
La capital és Niça Els seus límits són a l’E la Ligúria, al N el Delfinat i a l’W els territoris de l’Alta Provença i la Baixa Provença La capital i els altres nuclis importants de població són al S, a la vora de la mar, i constitueixen els nuclis turístics principals de l’anomenada Costa Blava Menton, Canes, Mònaco, etc
llegua jurídica
Física
Mesura de longitud catalana equivalent a 2.700 canes de Barcelona, o sia 4.198,5 m.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina