Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
interarmes
Militar
Dit de la unitat militar formada per elements de diferents armes.
Les unitats interarmes es creen expresament per al desenvolupament d’accions de certa independència i poden estar integrades, per exemple, per cossos d’infanteria, de cavalleria i d’enginyers Es tracta d’un concepte desenvolupat a l’exèrcit de terra però que s’ha estès a altres exèrcits, especialment a l’aviació
Saturnino Abuín Fernández
Història
Guerriller castellà.
En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina
Franz von Suppé
Música
Nom amb què és conegut Francesco Suppé-Demelli, compositor austríac d’origen belga.
Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura
Sant Joan Baptista (Castelló d'Empúries)
Art romànic
Església de la comanda del Temple establerta l’any 1168 al nord i extramurs de la vila, en el paratge de la Timba o puig de la Cavalleria, nom aquest darrer que deriva d’aquesta casa Els hospitalers hi substituïren els templers, i l’any 1655, com els altres convents, fou destruït no en queden restes
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
Antoni Móra i Xetmar
Història
Militar
Militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós
batalla d’Azincourt
Història
Militar
Combat lliurat el 25 d’octubre de 1415, entre Enric V d’Anglaterra i l’exèrcit francès, a Azincourt (Artois), França, després de represa la guerra dels Cent Anys.
Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
Antoni d’Alòs i de Rius
Història
Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Tinent de cavalleria i ajudant de Berwick durant el setge de Barcelona 1714 Féu una brillant carrera militar Sicília 1718-19 Itàlia 1733-35 i 1741-45, fins que fou nomenat governador militar de Girona 1762 i capità general de Mallorca 1764 Autor d’una Instrucción militar 1767, on historia les guerres en què intervingué durant el primer terç del segle
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano.
Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina