Resultats de la cerca

Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc

Milità al CE Hispano Francès durant la dècada de 1960 La seva etapa al club coincidí amb una de les èpoques de més esplendor de l’entitat Guanyà dues Lligues 1967, 1968 i quatre Copes del Generalísimo 1964, 1966, 1967, 1968 Disputà dues edicions de la Copa d’Europa de clubs

Destacà com a migcampista a la UE Sant Andreu 1926-29 Fitxà pel FC Barcelona 1929-31, amb el qual disputà 30 partits i fou campió de Catalunya 1930, 1931 També jugà, entre d’altres, al CE Júpiter, el Cartagena i novament el Sant Andreu, on es retirà l’any 1942

Ingressà al RCD Espanyol la temporada 1963-64, amb el qual debutà a primera divisió Fou cedit al CE l’Hospitalet 1964-66 i la UE Lleida 1966-67, i finalment traspassat al Granada CF 1967-70, amb el qual tornà a jugar en la màxima categoria del futbol espanyol

Procedent del Poblenou 1922-25, jugà al CE Sabadell 1925-26, el FC Barcelona 1926-27, amb el qual es proclamà campió de Catalunya, la UE Sants 1927-30, el Badalona 1930-32, el Júpiter 1932-34 i el Granollers 1934-35 El 1931 formà part de la selecció catalana

Arribà al CE Sabadell 1964-75 procedent del València, i esdevingué el jugador de l’equip vallesà que més partits ha jugat a la màxima categoria, exactament 147 Disputà 216 partits de Lliga amb el Sabadell, club on posteriorment realitzà tasques d’entrenador en tres etapes diferents entre el 1976 i el 1993

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

A la Unió Europea la protecció i millora de l’estat dels recursos hídrics és regulat per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu, coneguda com Directiva marc de l’aigua A Catalunya, la xarxa de sanejament permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906