Resultats de la cerca

Vida i obra Fou metge del rei Pere el Conestable durant els anys 1464-66 Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren Barcelona molt probablement la del 1457, compongué el poema Contra fortuna adversa , el qual, caracteritzat pel seu elevat component retòric, gaudí d’un notable èxit El 18 de març de 1472 Ayerbe apareix documentat amb motiu d’un deute contret amb Pere Miquel Carbonell Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe 420 Fou campió d’Espanya 1978, 1979, 1980 i d’Europa 1979, i assolí la medalla de bronze en el Campionat del Món 1979 També s’ha dedicat al disseny de veles

Central, s’inicià als equips inferiors del Club Voleibol Olot, on arribà a jugar al primer equip El 2005 feu el salt a la màxima categoria del voleibol espanyol, en fitxar per l’UCAM Murcia El 2010 marxà al Vecindario canari, on jugà una temporada abans de retornar a l’Olot, a primera catalana

Format al HC Palau de Plegamans i als equips de base del FC Barcelona, fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà una temporada al CP Vilafranca, el San Antonio de Pamplona i el GEiEG, i finalment fitxà pel CP Calafell Fou internacional absolut amb Catalunya

Competí representant el Centre d’Ensinistrament Victor Álvarez CAVA de Sant Martí Vell S’especialitzà en la modalitat eqüestre de doma clàssica i es proclamà campió a les Proves Complementàries Critèrium 2008 Regentà l’escola d’equitació de doma clàssica Aiguaviva Hípic

Membre del Club d’Esquí Puigcerdà, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom gegant 2007, 2009 i eslàlom 2009 Disputà les proves de descens i supergegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, la prova de descens en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, quatre edicions de la Copa del Món 2007-10 i quatre Campionats Mundials 2007, 2008, 2009, 2011

Membre de la Unió Esportiva Santboiana, jugà a la posició de darrer En el seu palmarès destaquen set Copes de Catalunya 1995-2000, 2005, una Copa d’Espanya 2000, dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2005, 2006 Amb la selecció d’Espanya jugà 57 partits 1997-2006, en què anotà 87 punts, i n’arribà a ésser el capità Disputà la Copa del Món 1999

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

S’inicià en la natació al Club Esportiu Mediterrani Durant la dècada dels noranta fou un dels triatletes catalans més destacats Guanyà el Campionat de Catalunya en tres ocasions i fou tercer classificat del Campionat d’Espanya en dues Fou internacional amb la selecció espanyola durant cinc anys