Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Mireia Peral Millán
Natació
Saltadora.
Membre del Club Natació Barcelona, rebé una beca per a la residència Blume de Madrid 2000-01 i fou campiona absoluta d’Espanya d’hivern en trampolí de tres metres i medalla de bronze en trampolí d’un metre i plataforma de 10 m 2001 El 2002 fou medalla de bronze en les tres especialitats Fou dotze vegades internacional per Espanya i participà en dos grans premis FINA 2001, 2002
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
natació adaptada
Natació
Esport aquàtic practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Els orígens es relacionen amb la fisioteràpia i la rehabilitació i és una de les activitats esportives que té una tradició més llarga i una participació més elevada en l’esport paralímpic Forma part del programa de competició dels Jocs Paralímpics des de l’edició celebrada a Roma 1960 Segueix el reglament de la Federació Internacional de Natació Amateur FINA amb algunes adaptacions, com la possibilitat d’iniciar la prova des de dins de l’aigua i la senyalització auditiva o tàctil per als esportistes cecs i discapacitats visuals en el moment en què s’aproximen a la paret de la…
cultura del Nazca
Teixit nazca
© X. Pintanel
Història
Cultura precolombina americana que es desenvolupà a la regió costanera del sud del Perú del 300 aC al 1000 dC, a la vall del riu Nazca.
Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels…
perla

Ostra amb perles
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
Leonardo Donnici Sirera
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Vinculat al CN Catalunya, estigué adscrit a les federacions catalana 1967 i espanyola 1971 i el 1978 rebé la consideració d’internacional en la categoria A de la Lliga europea de natació i de la FINA 1978 Entre altres competicions, arbitrà als Campionats d’Europa absoluts 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1986 i d’argent 1988
David Payet Mitjanas

David Payet Mitjanas
ARXIU D. PAYET
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1982 fundà el Club Ciclista Montgrí, on exercí de president durant dotze anys i després de vicepresident El 1986 inicià activitats de ciclisme infantil i el 1990 incorporà la secció de bicicletes tot terreny amb la creació d’un equip de descens format per Fina Soler i Josep Permanyer, entre d’altres A partir del 1996 gestionà un equip femení i un altre de juvenils i organitzà competicions de ciclisme femení com el Memorial Fabra durant deu edicions
ombrel·la

A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
Aquilino Iglesia Alvariño
Literatura
Poeta neohumanista gallec.
Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina