Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
alstremèria
Alstroemeria aurea, coneguda amb el nom de lliri del Perú
John Rusk (cc-by)
Botànica
Nom donat a diferents espècies del gènere Alstroemeria, de la família de les liliàcies, originàries de l’Amèrica del Sud i cultivades en jardineria per les seves flors originals i de colors molt diversos.
Moltes d’aquestes espècies han estat millorades fins a aconseguir flors molt vistoses i que aguanten molt en aigua Les alstremèries són molt valorades per a fer rams i composicions de flor tallada
magraner nan
Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
picardia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, de tiges prostrades o penjants, de fins a 70 cm de llargària, de fulles alternes, reniformes o semicirculars, lobulades i llargament peciolades, de flors liles, petites i axil·lars, i de fruits capsulars.
Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica
fúcsia
Botànica
Jardineria
Planta subarbustiva, de la família de les enoteràcies, de fulles ovals, de flors penjants, diversament acolorides, amb el calze cilíndric, tepaloide i amb quatre lòbuls, amb la corol·la quadripètala i amb vuit estams i un estil exserts, i de fruits en baia.
És una planta de jardí molt apreciada per la vistositat de les flors
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
pafiopedil
Botànica
Gènere d’orquidàcies, de la família de les orquidàcies, de fulles coriàcies, ovades o el·líptiques, situades a la base de la planta, flors en peduncles drets de forma característica, amb una mena de bossa a sota i tèpals laterals, de colors diversos, normalment combinats amb taques o ratlles.
És originari de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia, i inclou unes 60 varietats d’orquídies, la majoria terrestres i algunes epífites, i és molt proper al gènere Cypripedium , típic de l’hemisferi nord, dins del qual hi ha la rara i vistosa orquídia “sabatetes de la Mare de Déu” Aquest gènere ha estat molt millorat mitjançant hibridacions per tal d’aconseguir flors molt més grans i de colors molt més vistosos Les orquídies tropicals que s’inclouen en aquest gènere són unes de les més apreciades per les seves flors En regions temperades i fredes es cultiven…
ortiga
Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví