Resultats de la cerca

Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu regne

Antigament era usat sovint juntament amb francfranc i quiti

La capital era Dijon Comprenia els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, i Yonne Desaparegué al gener del 2016 en fusionar-se amb el Franc Comtat en la nova regió administrativa de Borgonya i Franc Comtat

La capital és Dijon

Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier

El castell de Fontelles o Castell de Briançó, del qual es té constància des del 1078, es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc, al costat d’un petit cementiri, està documentada el 1077 Al segle XIX hi havia el mas de Fontelles

Constitueix un notable centre industrial, amb fàbriques d’accessoris d’automòbil, aparellatge elèctric, estampacions metàlliques, elaboració de xocolates, formatges i licors, indústria de la fusta, rellotgeria i adoberia de pells

Indústria metallúrgica i rellotgera, treball de la fusta i indústries tèxtils, de tradició secular Fou centre del comtat de Montbéliard, formà part del regne de Borgonya i el 1397 passà a la casa de Württemberg El territori, conegut com a país de Montbéliard, passà definitivament a la corona francesa el 1801

Darrer rei merovingi, fou proclamat pels majordoms de palau Carloman i Pipí el Breu, fills de Carles Martell, que així posaren fi a l’interregne merovingi 737-43 Fou desposseït, tonsurat juntament amb el seu fill Teodoric i enviat al monestir de Sithiu actualment Saint-Bertin, prop de Saint-Omer quan Pipí el Breu prengué el títol de rei dels francs, el 751

Fill de Teodoric III i de Clotilde, succeí el seu germà Clodoveu III, però fou un rei nominal sota el govern del majordom Pipí d’Héristal El succeí el seu fill Dagobert III