Resultats de la cerca

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat

Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…

Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i dialoguista d’una…

Membre del CB el Soleràs des del 1991, n’és el president des de l’any 2003 Entre altres èxits esportius, assolí una medalla de plata 1999 i una de bronze 2007 en el Campionat de Catalunya en individual

Mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys Deixà obres religioses, entre les quals es destaquen una Missa a quatre veus, amb acompanyament de violí, oboès, corns i baixos, un Magnificat a sis veus i una Missa a vuit veus 1781, i unes Antífones a Sant Pau

Mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví nombroses obres religioses, misses, lletanies, salves, etc

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859