Resultats de la cerca

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…

Formada a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, es graduà en direcció 2004 amb el curt L’última polaroid Debutà amb el llargmetratge Tres dies amb la família 2009, basat en l’experiència de la mort del seu avi, pellícula de la qual escriví també el guió Per aquest film, el 2013 guanyà els premis Gaudí a la millor direcció i a la millor pellícula, i el Goya al millor director novell Al juliol del 2013 estrenà Tots volem el millor per a ella L’any 2014 obtingué el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Després del curt 2015 La inquilina…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…

Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…

Iniciat com a Institut d’Estudis Locals l’any 1972, fou transferit a l’ens autonòmic el 1979 És dirigit per un consell general i dividit en seccions, actualment onze Els seus membres tenen caràcter de collaboradors Té per missió la promoció de la investigació i a les publicacions referents a les IllesBalears En aquest sentit, afavoreix el funcionament d’altres centres culturals i collabora amb entitats científiques Les seves publicacions, començaren el 1973 i hom pot destacar-ne la reedició el 1996 del primer llibre de química en català, Tractat del salitre , editat…

'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les IllesBalears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les IllesBalears…

Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història cultural, social i política de Mallorca, i, de vegades, de les IllesBalears, a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en els períodes de la Restauració, la guerra civil, el franquisme, la transició i el procés autonòmic Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades En destaquen els seminaris de moviments socials, que el 1996 arribaren a la seva novena edició el simposi La transició a les IllesBalears 1996…

Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear…

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…

Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l’empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme Els objectius de l’IBATUR consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les IllesBalears, la recerca i el desenvolupament d’aquest producte, la informació estadística i, finalment, l’observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques