Resultats de la cerca
Es mostren 3018 resultats
Sisebut
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (823-840).
El 833 consagrà l’església del castell de Lillet i el 834 la del monestir d’Alaó Féu testament el 839, en el qual féu importants llegats de llibres a la catedral i als monestirs de Codines, Tresponts, Gerri, Sant Serni de Tavèrnoles, Alaó, Senterada i Taverna Augmentà amb compres el patrimoni del bisbat, la darrera de les quals el 840
‘Amrām ben Šešnā
Judaisme
Rabí jueu, gaó de l’acadèmia de Sura a Babilònia.
És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic
Baió
Cristianisme
Prevere que s’instal·là a Terrassa, on, rebel·lant-se contra el bisbe Froidí de Barcelona, exercia funcions episcopals pel seu compte.
Probablement era un intent de restaurar l’antiga seu d’Ègara Fou castigat pel sínode d’Attigny 874 Edificà l’església de Sant Pere de Clarà Maresme, on es conserva la seva inscripció sepulcral
Aureli
Cristianisme
Màrtir a Còrdova, juntament amb la seva esposa Natàlia (Sabigotho), el matrimoni Feliu i Liliosa i el monjo Jordi de Sant Saba, durant el regnat d’‘Abd al-Raḥmān el 852.
L’any 858 els monjos Usuard i Odilard traslladaren les despulles d’Aureli, Natàlia i Jordi a Saint-Germain-des-Prés de llur viatge en restà escrita pel monjo contemporani Aimoí el De translatione martyrum Georgii monachi, Aurelii et Nathalie ex urbe Corduba Parisios , important per a la història comtal catalana Aureli i els seus companys són venerats com a sants per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 27 de juliol
Audald de Conques
Cristianisme
Monjo de les abadies de Conques i de Castres (Llenguadoc).
El 855 anà a València a fi de recollir el cos que creia que era de sant Vicenç màrtir i de traslladar-lo a Castres El seu testimoniatge inspirà la Inventio sive translatio Beati Vincentii levitae , escrita per Aimoí de Saint-Germain-des-Prés
Gotmar
Cristianisme
Primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic (886-901).
Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou privilegi del 890…
Protasi
Cristianisme
Fundador i primer abat de Cuixà.
Arxipreste del bisbat d’Urgell, probablement d’origen cerdà, el 845 inicià una sèrie de compres a Cuixà i a la vall de Codolet, que el convertiren en senyor del lloc El 854 amb un grup de sis companys, preveres i diaques, de la diòcesi urgellenca es lliurà com a convers al monestir d'Eixalada , donant-li l’església de Sant Germà de Cuixà i el seu alou on ell residia amb els seus companys, convertida en casa monàstica filial d’Eixalada Quan la riuada de la Tet 878 s’emportà el monestir d’Eixalada, els monjos que se salvaren del desastre es traslladaren a Cuixà, on sota la direcció de Protasi,…
Berà
Història
Comte de Barcelona (801-820), de Girona (817-820) i probablement, abans del 801, de Rosselló.
Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la pèrdua del càrrec…
Ataülf
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~858-860).
És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França
Guifré I de Girona
Història
Vescomte i comte de Girona.
Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850 Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848 El seu govern no anà més enllà del 853
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina