Resultats de la cerca

Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums  Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia  moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000

Llicenciada en filologia catalana El 1986 guanyà el premi Amadeu Oller amb el recull Paisatge d’hivern Pòstumament, es publicà un volum d’obra conjunta, El volcà 1991, que aplegava una reedició del seu primer llibre, un llibre inèdit que dona títol al conjunt i alguns poemes inèdits També deixà diverses narracions i una sèrie de treballs literaris, entre els quals destaquen els dedicats a Jordi Sarsanedas

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida parcialment…

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840

Com a sociòleg, basant-se en les seves recerques a Escòcia, l’Índia i Palestina, estudià sobretot els problemes del desenvolupament de les comunitats humanes City Development 1904 i Cities in Evolution 1913 Com a biòleg escriví, amb JAThomson, The Evolution of Sex 1900

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc