Resultats de la cerca

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Membre del Club de Billar Mont-roig, destacà en el billar de caramboles Fou campió d’Espanya en les especialitats de banda 1987, 1989, 1991 i quadres 71/2 1989, 1990 i 47/1 1991, 1992 Formà part de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze per equips en l’europeu del 1989

Debutà el 2004 i es proclamà campió del món de curses de muntanya amb la selecció catalana 2007, 2008 Representant també la selecció catalana, participà en l’Ultra Trail del Mont Blanc 2009, 2010

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…

Collaborà en la creació de la Unió Ciclista la Sénia 1974, on impulsà una escola de ciclisme Fou sotsdelegat de la Federació Catalana de Ciclisme a Tarragona 1984 i presidí la Unió Esportiva la Sénia 1978-94 Assumí l’organització del Campionat de Catalunya infantil 1984 i el Campionat d’Espanya de cadets 1986 Collaborà amb les organitzacions de les voltes a Catalunya i Espanya i amb l’Associació de Ciclisme Professional Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme 2008-09

Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Membre del Sala Esgrima Amposta, destacà en categories inferiors en l’especialitat espasa guanyant diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya i participant en dos Campionats d’Europa i dos Mundials Fou campiona de Catalunya absoluta d’espasa en tres ocasions 2006, 2008, 2009 La temporada 2007-08 aconseguí dos triomfs, dues segones posicions i dues terceres al circuit absolut Wilkinson Es retirà la temporada 2009-10

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1965-76 Les temporades que més vegades fou alineat a la Lliga foren la de 1969-70, a segona divisió, amb 23 partits, i la del retorn a primera, 1970-71, amb 19 partits A continuació fitxà pel Sant Andreu, amb el qual jugà a segona A i B 1976-78 Posteriorment estigué molt vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol i esdevingué conseller directiu del club

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta 1998 al Campionat del Món