Resultats de la cerca

Deixeble de Llotja i de l’obrador familiar Participà a la primera exposició d’Els Quatre Gats 1897 Collaborà a “Luz”, “Hispania”, “Pèl i Ploma”, i fou l’autor de les illustracions del poema Boires Baixes , de Josep M Roviralta 1902 El 1900 s’establí de joier a Niça Els seus dibuixos, fruit d’un caràcter molt introvertit, es caracteritzen per un traç fi i nerviós Fou un dels dibuixants més originals del Modernisme català

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu…

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a…

Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949

Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami