Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Francesco Fulvio Frugoni
Literatura italiana
Literat italià.
L’any 1643 escriví el poema La guardinfanteide Frare menor de sant Francesc de Paula, escriví obres religioses Il triplicato trionfo També fou autor de novelles La vergine parigina , de biografies i de drames musicals Il cane di Diogene 1687-88, l’obra més important, és una mena d’enciclopèdia satírica de les seves experiències humanes i literàries
Felipe Ribas
Escultura
Escultor andalús.
El seu estil, suau i amable, recorda el del seu mestre, ACano És autor del Retaule de Sant Joan Baptista convent de Santa Paula de Sevilla, el més semblant a la manera de Cano, del Retaule de la Concepció església de la Concepción de Lebrija i de part del Retaule de Sant Llorenç de Sevilla, que li traspassà JMartínez Montañés
Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies
Història
Infanta d’Espanya.
Filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Es casà amb el seu oncle matern, l’infant Francesc de Paula D’idees progressistes, participà en el cop d’estat que produí l’entrada al govern de Zea Bermúdez Hom li atribueix una cèlebre bufetada a Calomarde, que conspirava a favor dels carlins
Lo Catalanista
Setmanari
Setmanari catalanista, publicat a Sabadell, en català, des del 4 de setembre de 1887 fins a l’1 de desembre de 1895.
Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran
Campiones
Esport general
Programa de televisió poliesportiu.
Fruit de la collaboració entre Televisió de Catalunya i la Secretaria General de l’Esport, tenia per objectiu fomentar l’esport femení a través del testimoni d’esportistes catalanes El 2010 s’emeteren dotze capítols, d’uns sis minuts de durada cadascun, pel Canal 33 amb una periodicitat setmanal Mireia Belmonte, Marta Fernández, Eva Ledesma, Paula Martí, Gisela Pulido, Laia Sanz i Maria Vasco foren algunes de les protagonistes més destacades
Tomàs Felip Riera i Rosés
Economia
Financer.
De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel
Francisco Niculoso
Arts decoratives
Ceramista pisà, conegut amb el nom de Niculoso Pisano
.
S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula
Tomàs Vicent Sanxis
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor
Josep Maria Fenollera
Pintura
Pintor.
Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat
Cúcuta
Ciutat
Capital del departament Norte de Santander, Colòmbia.
Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina