Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Giovanni Battista Crespi
Pintura
Pintor italià de l’escola llombarda, dit il Cerano
.
Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602
Fiorenza Cossotto

Fiorenza Cossotto
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano italiana.
Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores
Carlo Carrà

Natura morta metafísica (1919), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento
Luigi Einaudi
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948
Giacomo Durando
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
Giacomo Carlo Denina
Historiografia
Historiador italià.
Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
Serraval·lià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè mitjà marí, situat damunt el Languià i sota el Tortonià.
L’estratotip és a Serravallo Piemont, Itàlia
Tortonià
Geologia
Estatge de la part alta del Miocè (Terciari superior).
És situat per sobre del Serravallià i per sota del Messinià Constitueixen l’estratotip les margues blaves de Tortona Piemont
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina