Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor…

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Deixeble de JMongrell a València Pensionat, anà a Roma amb Vicent Navarro 1912 Novament a València 1916, seguí el seu mestre a Barcelona, on es presentà amb una exposició a la Sala Parés el 1918 Bon miniaturista i pintor de gènere a l’estil sorollesc, fou un dels millors conreadors del retrat del seu temps galeria de presidents de la diputació provincial de Barcelona Fou acadèmic de Sant Carles

Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu Palma, Mallorca, església de Santa Eulàlia i dues pintures al retaule major de Sóller Potser fou parent seu Jaume Morei Palma, Mallorca 1696 — 1750, pintor, autor de la decoració de la volta del presbiteri i d’altres pintures a Sant Miquel, a Palma Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Fill del pintor Antoni Ferran Format a Llotja de Barcelona i a París amb Thomas Couture Conreà la pintura d’història i de gènere, i fou retratista apreciat Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid des del 1860 i en mostres barcelonines Fou professor de dibuix a Llotja 1888-92 Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi Antonio Pérez alliberat i als museus d’art de Barcelona

Deixeble de José Ruiz Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés S'inicià com a escultor Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911 Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona

Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net