Resultats de la cerca

Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons

Influït per la narrativa social brasilera, especialment pels novellistes del Nord-Est, fa una crítica de la burgesia portuguesa des d’una posició de compromís polític Les seves novelles principals són Casa na duna 1943, Pequenos burgueses 1948 i Uma abelha na chuva ‘Una abella en la pluja’, 1953 i Finisterra 1978 La seva obra lírica ha estat recollida a Poesias 1945-60

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat

El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat Aquestes i altres…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant…

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt