Resultats de la cerca

Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957

Del 1697 al 1701 cobrà quantitats per l’execució de columnes, capitells i altres detalls de la porta de l’església de Caldes de Montbui, començada per Pierre Ruppin, obra mestra del barroc salomònic a Catalunya Allà fou autor també de la fornícula 1702-03 de la mateixa porta i, entre el 1723 i el 1725, encara treballava a la mateixa església

El seu nom real era Miguel Burro Fleta Estudià a Barcelona i a Itàlia debutà a Trieste 1919 amb Francesca da Rimini , de Zandonai Actuà a tot Europa, a Amèrica i a l’Extrem Orient El 1925 es presentà a Barcelona amb Carmen , de Bizet, i el 1926 estrenà Turandot , de Puccini, al Teatro alla Scala de Milà Es retirà el 1935

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

Esdevingué cèlebre amb l’òpera Porgy and Bess , de Gershwin, i el 1957 es presentà a San Francisco Des d’aleshores cantà primers papers per tot Amèrica i als principals teatres d’Europa El 1959 debutà al Covent Garden de Londres i el 1962 al Teatro alla Scala de Milà Ha enregistrat diverses òperes en disc, especialment Aïda , una de les seves creacions

Començà a exercir d’entrenador durant la dècada de 1970 a l’escola municipal de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú, però al cap de poc fundà el seu propi gimnàs, Eurytmia, precedent del Club Gimnàstic Vilanova Allà formà diversos gimnastes internacionals, com Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Montserrat Ubia i Ramon Llaverias També fou entrenador de la selecció catalana i del Grupo Cultura Covadonga de Gijón

L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals