Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Neumünster
Ciutat
Ciutat del land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
El nom li prové d’un monestir del s XII Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, presenta un aspecte modern És un centre important de comunicacions i d’indústries tèxtils també té indústries d’alumini
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
alúmina hidratada
Química
Qualsevol dels hidrats d’alúmina.
Els ben definits són el monohidrat Al 2 O 3 H 2 O diàspor i el trihidrat Al 2 O3 3H 2 O hidrargillita, hidròxid d' alumini La bauxita és, més o menys, un dihidrat molt impur
benzofenona
Química
Compost d’una olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
És obtinguda mitjançant la síntesi de Friedel-Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d’alumini com a catalitzador És emprada en perfumeria i en la fabricació d’antihistamínics, hipnòtics i insecticides
Kamensk-Ural’skij
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, Rússia.
Situada a la vora esquerra del riu Iset’, és un nus ferroviari Fundada a la fi del s XVII com a poblat fabril, hom la considera ciutat des del 1935 Té fàbriques d’alumini, de tubs i metallúrgiques
Lünen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya.
Situada a la riba dreta del riu Lippe, forma part de l’àrea metropolitana d’Essen, és centre miner i té una central tèrmica Hi ha indústria de l’alumini i de maquinària agrícola, i refinatge del coure
Pechiney-Ugine-Kuhlman
Economia
Empresa francesa nascuda el 1971 per la fusió de Pechiney i Ugine Kuhlman, com a culminació d’un llarg procés de concentracions i fusions.
El grup estén les seves activitats al camp de la metallúrgia de l’alumini, del coure, de la química bàsica àcids, superfosfats, de l’acer i d’energia nuclear i mineria El 1982 fou nacionalitzada pel govern Mitterrand
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors El…
sulfat de manganès III
Química
Sòlid deliqüescent de color verd, obtingut per tractament del sesquiòxid de manganès amb àcid sulfúric; en presència d’aigua s’hidrolitza, segons l’equació Mn2(SO4)3 + 2H2O ⇌MnSO4 + MnO2 + 2H2SO4
.
El sulfat de manganès forma alums del tipus M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, menys estables que els alums d’alumini i de crom Hom l’aïlla a partir de solucions fortament àcides
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina