Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Hipèrides
Filosofia
Història
Política
Orador i polític atenès, deixeble d’Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató.
Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…
Elionor d’Aragó
Història
Duquessa de Ferrara.
Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara
comtessa de Dia
Literatura
Poetessa provençal.
La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…
Oscar Wilde

Oscar Wilde
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa.
Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art…
Francesc Vidal i Careta
Música
Compositor català.
Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
Jean-Jacques Annaud
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007
Adriana Ferraresi del Bene
Música
Soprano italiana.
Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…
Georges-Ernest Boulanger
Història
General i polític francès.
Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a Brusselles,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina