Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
ataràxia
Filosofia
Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.
Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia
bitlla
Indústria tèxtil
Trama que hom posa a la llançadora, o l’ànima on va enrotllada.
ànim
L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat.
grua automòbil
Construcció i obres públiques
Grua de ploma que per a desplaçar-se per carretera és autònoma i no necessita el transport sobre camió.
Per això, cal que el tren de rodatge sigui sobre pneumàtics i acompleixi el gàlib de carretera Disposa de ploma telescòpica d’ànima plena i també d’estabilitzadors
simple
Filosofia
Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.
Exemples d’entitat simple són la mònada, l’àtom dels atomistes grecs atomisme i, segons la tradició escolàstica i diverses de les concepcions filosoficoreligioses, l’ànima i Déu
saudosismo
Literatura
Moviment literari portuguès sorgit entorn de la societat Renascença Portuguesa, de Porto, fundada per Teixeira de Pascoaes, Leonardo Coimbra, Jaime Cortesão i Alvaro Pinto, el portaveu de la qual fou la revista A Águia (1910-32).
Exaltació de la saudade sentiment característic de nostàlgia i malenconia com el tret definidor de l’ànima portuguesa, el moviment representa alhora un ressorgiment de l’esperit nacionalista
postulat
Filosofia
En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.
Aquests tres postulats de la raó pràctica són el de la llibertat de l’home, el de la immortalitat de l’ànima i el de l’existència de Déu
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
concili V del Laterà
Divuitè concili ecumènic (1512-17), convocat per Juli II (enfront d’un sínode cismàtic reunit a Pisa per Lluís XII de França) i prosseguit per Lleó X.
Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma