Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Bresse
País de França, considerat com a part de Borgonya, el qual comprèn part dels departaments d’Ain, Saona i Loira i Jura.
És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a la casa de…
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú Administrada pel…
Novi Sad
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Vojvodina, Sèrbia.
Port fluvial al Danubi, al NW de Belgrad, el sistema de canals de Bačka connecta amb el riu a la ciutat És el focus cultural i econòmic de la Vojvodina i de la seva minoria hongaresa, que comprèn el 20% de la població Novi Sad és centre i mercat de la productiva regió agrícola de la Vojvodina i l’activitat industrial comprèn indústria alimentària, tèxtil, porcellana, olis i greixos, aparells elèctrics i equipaments d’odontologia Com a centre cultural disposa d’universitat i acadèmia d’art, i és seu del teatre nacional serbi Annexada a Hongria des del 1941 fins al 1944, els turons…
Santa Maria de Segura (Savallà del Comtat)
Art romànic
L’església parroquial del petit poble de Segura, a ponent de Savallà del Comtat, és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides abans del 1154 Degué ésser una de les parròquies que l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort va reclamar al bisbe de Vic en organitzar definitivament l’arxidiòcesi Amb tot, la parròquia de Segura no va ser annexada a Tarragona i, de fet, va pertànyer al bisbat de Vic fins el 1957 La primitiva església romànica de la població ha desaparegut totalment i el seu lloc ha estat ocupat per l’actual cementiri Les seves…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Brač
Illa
Illa de la mar Adriàtica a Dalmàcia, Croàcia.
És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada…
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou annexada…
Colmar
Capital del departament de l’Alt Rin, Alsàcia, França, situada als contraforts dels Vosges.
Nucli industrial destilleries, cerveseria, indústries tèxtil, alimentària, impremta i rellotgeria i nus de comunicacions carretera, ferrocarril És vora el canal de Jolelbach, que comunica amb el del Roine al Rin Fundada el 833 per Lluís el Piadós, durant l’edat mitjana formà part de la monarquia franca, i el 1226 esdevingué una ciutat imperial lliure Ocupada pels suecs en la guerra dels Trenta Anys, fou annexada a França per Lluís XIV el 1672 El 1871 passà a Alemanya, i fins el 1918 no retornà a França Posseeix l’església de Saint-Martin 1237-1366 i nombrosos edificis dels s XIV…
Carmona
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a llevant de la ciutat de Sevilla i drenat pel riu Corbones.
D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles,…
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep Lleó de Halicz…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina