Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
els Deserts d’Avall
Sector de l’horta de València, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.
Era anomenat antigament la Gran Foia , i Foios n'era l’únic nucli de població
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
petició de mà
Sociologia
Cerimònia familiar en què el promès o algú en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia autorització per a casar-s’hi.
Esposalles mancades de transcendència jurídica, antigament servien per a iniciar l’esborrany de capítols matrimonials
Albicà
Sector o indret
Sector del municipi de Tàrbena (Marina Baixa).
Era un dels llogarets on s’agrupà antigament la població de la vall de Tàrbena
becaire
Becaire
© fototeca.cat
Música
Signe (♮) que posat davant una nota (o a l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.
Antigament representava el si natural, i fins havia tingut el mateix significat que la diesi
sinapisme
Farmàcia
Cataplasma de mostassa preparat amb farina de mostassa i aigua tèbia a parts iguals.
És un revulsiu que era emprat antigament com a excitant del centre respiratori i del cor
celeste
Música
Dit del pedal esquerre del piano de cua que desplaça la maquinària a fi que cada martell percudeixi, amb l’objectiu de suavitzar el so, una corda menys.
En els pianos verticals actua acostant la maquinària a les cordes Antigament s’anomenava pedal una corda
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura
gec
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons.
Antigament arribava només fins a la cintura actualment és una mica més llarg i equival a l’americana