Resultats de la cerca

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

Fou arrestat a Tailàndia el 2008 i extradit als Estats Units el 2010, on fou jutjat per delictes de terrorisme i tràfic d’armes amb les FARC El 2 de novembre de 2011 fou condemnat per un jurat d’una cort federal a Nova York per conspiració per a assassinar ciutadans i oficials nord-americans, traficar amb míssils antiaeris i proveir d’armes una organització terrorista És considerat un dels principals traficants d’armes del món durant les dècades de 1990 i 2000, durant les quals hauria enviat armes des d’Europa de l’Est Bulgària, Moldàvia i Ucraïna a les guerres d’Àfrica Libèria i…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…

Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre…

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Durant el darrer terç del segle XIX dirigí la sala d’armes del Círculo Ecuestre de Barcelona A la seva mort fou substituït pel seu nebot, el mestre francès Pierre Cuxac, el qual l’ajudava fent classes des del 1887

Com a tirador fou membre de la Sala d’Armes Montjuïc i destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, proclamant-se campió de Catalunya individual júnior 1992 Es retirà l’any 1999 Posteriorment ha estat mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc, Club d’Esgrima Llor, Club Esportiu INEF i Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, i entre els seus deixebles figuren els campions Màrius Alvarado i Clara Anyó Àrbitre estatal de floret i sabre, i internacional categoria C d’espasa, ha participat en proves d’espasa de la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esgrima FIE