Resultats de la cerca

Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les seves…

Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i Cadafalch Des del…

El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità una gran…

Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…

La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement dins el…

De l’església romànica de Murcarols avui no es conserva cap vestigi arquitectònic Les notícies molt escadusseres, es remunten al segle XIII, a la documentació de les baronies de Pinós i Mataplana Cal pensar que l’església de Santa Maria de Murturols era una petita capella sufragània de la parroquial de Sant Iscle de Molnell Possiblement l’església fou bastida per iniciativa dels senyors de Murturols, senyors d’una fortalesa a la vall alta del Bastareny i feudataris dels barons de Pinós L’any 1255 el testament de G R de Murcarols esmenta deixes a diferents esglésies de la vall així a Santa…

Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i…

Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i…

El poble de Maurin és situat a 150 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Maurin, a la confluència amb un torrent que baixa de les Corberes La seva església parroquial es troba a la part més elevada de la població Una de les primeres mencions documentals del lloc i l’església de Maurin apareix en una escriptura datada entre els anys 1073 i 1078, segons la qual Bernat II, comte de Besalú, va cedir al vescomte de Fenollet, Pere II, la “ villa de Maurins cum ipsa ecclesia ” ara per ara, aquesta és l’única referència antiga de l’església de Maurin L’església parroquial de Sant Briç, malgrat el seu…