Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Charles Sturm
Matemàtiques
Matemàtic suís, naturalitzat francès.
El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques
absorció
Biologia
Botànica
Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.
L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars
Michel Rolle
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels
endoderma
Botànica
Capa d’un sol estrat de cèl·lules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical.
És característica de les arrels, bé que també es presenta a les tiges És formada per cèllules prismàtiques vives, a les parets radials i transverses de les quals hi ha una banda engruixada i suberitzada banda de Caspary que regula el pas de substàncies
carnera

Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
càdec

Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina