Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
els Peixos
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les d’Andròmeda, el Triangle, Àries, la Balena, Aquari i el Pegàs.
Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries
la Verge
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.
Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s
l’Escut
Astronomia
Constel·lació austral, entre les de l’Àguila i Sagitari.
L’astre principal de la constellació, α Sct, és un estel gegant situat a una distància de 205 anys llum del sistema solar, i la seva magnitud visual és de 4,06 Aquesta constellació conté també un cúmul galàctic important, el cúmul M 11, situat a 5 700 anys llum de distància i que conté 200 estels, dins una regió del firmament que equival a una tercera part del diàmetre de la Lluna plena
nebulosa del Cranc

nebulosa del Cranc
© Corel
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa, al NW de l’estel ζ del Taure i a 3 500 anys llum de la Terra.
La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar
la Quilla
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Popa, la Vela, el Centaure, el Camaleó, el Peix volant i el Cavallet del Pintor.
És anomenada també la Carena i antigament hom la considerava com una part de la constellació d’ Argo Conté 206 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha un de primera magnitud, tres de segona i tres de tercera L’astre principal, α Carinae, anomenat també Canop , és un estel supergegant de magnitud aparent -0,86, pertany al tipus espectral F0 i és situat a una distància de 365 anys llum
Barbu Delavrancea
Literatura
Nom amb el qual és conegut Barbu Ștefănescu, escriptor romanès.
Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica
Tritó
Astronomia
Primer satèl·lit de Neptú, descobert per W.Lassell el 10 d’octubre de 1846, tres setmanes després d’haver estat descobert Neptú.
La seva distància mitjana al centre de Neptú és de 354000 km, i la seva òrbita és pràcticament circular El període de rotació sideral de Tritó és de 5 dies, 21 hores, 2 minuts i 38 segons, i el seu moviment és retrògrad El seu diàmetre és de prop de 2704 km, i la seva massa és només un 29% de la massa de la Lluna Quan Neptú és en oposició, hom observa Tritó com un astre de magnitud 13,6
el Taure
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.
Conté 216 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la primera magnitud, dos de la segona i tres de la tercera L’astre principal, α Tauri , conegut amb el nom d' Aldebaran , és un gegant vermell de magnitud 1,06, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 64 anys llum La constellació conté també una nebulosa d’emissió anomenada la nebulosa del Cranc , i dos cúmuls oberts el de les Plèiades i el de les Híades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina