Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques No obstant…
nucleació
Tecnologia
Inici d’una transformació de fase, solidificació o recristal·lització a partir d’un nucli.
La nucleació pot ésser homogènia o heterogènia, segons que el nucli sigui constituït o no per àtoms de la mateixa fase a transformar
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
temperatura de Néel
Física
Temperatura a la qual els materials ferrimagnètics o antiferromagnètics esdevenen paramagnètics.
Aquest canvi s’esdevé quan els moments magnètics dels àtoms ordenats antiparallelament —és a dir, quan llur vector suma és zero— perden llur alineació
no-metall
Química
Cadascun dels elements químics que, en la taula periòdica, són situats a la dreta d’una línia divisòria imaginària fixada pels elements B, Si, As, Te i At.
Els no-metalls es caracteritzen pel fet de tenir els àtoms amb pocs orbitals desocupats, és a dir, amb pocs orbitals susceptibles de rebre electrons
autodifusió
Física
Difusió de les molècules d’una substància en d’altres de la mateixa substància.
Aquest fenomen té un interès pràctic quan hom estudia l’evolució de les molècules formades per àtoms pertanyents a diferents isòtops del mateix element traçador
efecte Joule
Electrònica i informàtica
Producció de calor en un conductor en ésser recorregut per un corrent elèctric.
És degut al fregament dels electrons lliures amb els àtoms i els altres electrons La quantitat de calor produïda és donada per la llei de Joule
John Clarke Slater
Física
Físic nord-americà.
Ha investigat la teoria quàntica en àtoms, molècules i cristalls, els orbitals atòmics, les bandes d’energia en els cristalls, etc Ha publicat nombroses obres, sobretot de teoria atòmica
benzo-
Química
Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.
En particular és aplicat a aquells composts policíclics que contenen anells de benzè condensats, és a dir, units a un altre anell per dos àtoms de carboni comuns, com ara el benzofuran
borazó
Química
Nitrur de bor format a una temperatura (1 800°C) i una pressió (85 atm) molt altes a partir de mescles de bor i nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors tals com liti, calci, magnesi o llurs nitrurs.
Té un arranjament cúbic dels seus àtoms en el reticle cristallí És, potser, la substància més dura coneguda pot substituir el diamant amb avantatge en certes aplicacions tècniques És emprat també com a semiconductor