Resultats de la cerca

Concertista brillant, actuà per Europa i els EUA Casat 1867 amb la soprano Euphrosyne Parepa, organitzà una companyia d’òpera als EUA 1871 passà a Anglaterra i es feu cèlebre pel seu repertori selecte Mort ell, la companyia continuà a Londres fins el 1960 molts dels seus elements passaren al Sadler’s Wells

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista  Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…

Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’…

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma ,  Semanario de Mataró 1883 i  Catalunya,  entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com  Enfilall , entre d’…

Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’…

Flavi Teodosi, natural del Cauca Coca, és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi

Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després